Article 6                Eduard Josep Rosselló Aparicio. Febrer  2007

L’EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA

Cada segon naixen 3 persones al món, cada any la població mundial augmenta en 100 milions de persones. El sòl agrícola i les reserves d'aigua subterrànies van disminuint com ja hem vist en capítols anteriors.

A més a més, les previsions climàtiques per al proper segle, condicionades pel forat d'ozó i l'efecte hivernacle no són gens favorables per a l'agricultura. La desforestació de les selves tropicals, l’erosió i la posterior destrucció del sòl al nostre entorn, com a conseqüència dels incendis forestals,  i el risc de desertització de gran part de l'estat espanyol, són fets evidents.

Les  notícies i les imatges televisives de la fam viva de grans regions d'Àfrica, Àsia i Sudamèrica colpegen els nostres sentits. Les guerres en aquests mateixos indrets acaben de configurar un quadre de fam i misèria terrible.

Passejant per València fa uns anys et causava sorpresa de trobar persones de pell de diferent coloració a la nostra. Avui aquest mateix passeig es veu interromput  per venedors que ofereixen productes bons, bonics i barats i la seua color no correspon a la marginació autòctona.

De  manera semblant a com molta gent espanyola als anys 50 hagué d'emigrar cap a l'Europa rica, ara, nosaltres en rebem la migració d'africana de pells més o menys fosques. Els pobles llatinoamericans: peruans, bolivians, xilens, equatorians també hi són presents. Altra gent de centre-europa rumans, ucraïnesos, polonesos, búlgars, etc ens neteja els vidres als semàfors  o ens ven mocadors de paper. De la Xina, venen i  inauguren restaurants, de cuina més o menys exòtica, a cada cantonada.  Si canviem la direcció de la mirada ens trobem amb japonesos i japoneses que ens fotografien amb curiositat i apressadament.

Hi ha una clara diferència entre les ètnies abans esmentades i els turistes de la foto ràpida: La fam.

El problema no és de València, ni de Barcelona o Madrid, ni de França, Alemanya o Anglaterra, és mundial. Ens veuen com a solució de la seua situació, com la possibilitat d'enviar uns pocs diners al seu país, que enllà  es convertiran en un tresor, car, potser, asseguraran la supervivència dels éssers estimats. I l'estat espanyol sobrepassa el 20% d'aturats.

Ens diuen que una cinquena part del món, malbarata el recursos alimentaris, i que una altra cinquena part passa fam de valent.

No ens fa por?

Observem algunes dades en la taula següent:

El creixement com es pot veure és clarament exponencial, si el creixement entre el 1900 i el 1950 és gran, entre el 1950 i el 2000, és enorme. La previsió de l'ONU per als anys 1998 i 2020 no és cap penyora.

            Comparem l'evolució de la població als diferents continents

Els gràfics mostren un augment molt més importat de la població en les àrees del tercer 
món, és a dir, en els països més pobres.

El creixement del continent asiàtic és excepcionalment gran, i l'evolució de creixement a l'Àfrica i l'Amèrica del Sud també ho són. Europa, Amèrica del Nord i Oceania mantenen també una línia ascendent, però, és més moderada.

Dés del final de la II Guerra Mundial, l'amenaça de la tercera, sempre hi ha estat present i mai d'enllà fins ara han deixat d'existir confrontacions bèl·liques, sempre en els països més desfavorits econòmicament i sotmesos a una taxa de natalitat més gran.

Els països més desenvolupats han fet decréixer la taxa de natalitat i la mortalitat infantil, però l'avanç de la medicina ha fet també disminuir la taxa de mortalitat adulta i ha perllongat l'esperança de vida.

La piràmide de població es dibuixa invertida, el nombre màxim d'habitants, no se situa en la població jovent, sinó en la madura i en l'anomenada tercera edat.

Aquest descens en el nombre de jovent farà que en els propers 20 o 25 anys, la població activa, puga ser incapaç de generar recursos suficients per a mantenir amb unes pensions dignes, la població passiva, cada vegada amb major esperança de vida.

Els llocs de treball, i no precisament els millors remunerats o de major responsabilitat, seran ocupats pels immigrants, que no estaran excessivament ben pagats.

D'altra banda l'emigració no resoldrà els problemes de superpoblació dels països pobres. La taxa de natalitat continuarà sent alta i s'espera que la de mortalitat, tant infantil com adulta, disminueixca, si la solidaritat internacional i la medicina funcionen. La mortalitat infantil disminuirà i l'esperança de vida augmentarà també en aquests països.

En la primera quinzena del més de setembre de 1994, es celebrà a El Caire, una conferència a nivell mundial, per tractar solidàriament els problemes derivats de l’explosió demogràfica, i el control de natalitat, com a manera d'aturar-la.

L'esmentada conferència ja ve precedida de polèmica. Front a les línies mestres de treball, es planteja ja una clara oposició de les religions monoteistes, L’avortament, el control de natalitat i la situació de la dona, hi serà durament debatut, i veus autoritzades, dubten de l'eficàcia del seus resultats.

Què es fa amb els països subdesenrotllats?

La resposta és evident i simple, cal ajudar a que és desenvolupen i augmenten el seu nivell de vida.

Un exemple: La construcció del gran embassament d'Assuan sobre el Nil, a  l'alt Egipte, ha estat un dels projectes amb resultat més nefast.

La construcció anava a suposar una regulació del cabal del Nil, la qual cosa el faria més aprofitable, a més de donar solució a una gran part de les necessitats energètiques del país, amb l'energia hidroelèctrica generada.

Què ha passat? La major part dels problemes són deguts a la càrrega de llim fèrtil que el riu arrossegava i amb la qual enriquia les terres de la vall i del delta.

Avui, aquests materials estan colmatant el llac Nasser, i alhora, per a l'agricultura, és necessari utilitzar grans quantitats d'adobs per fertilitzar la terra, tot pagant les despeses corresponents.

A més a més, la gran evaporació del llac fa que el cabal d'aigua haja disminuït. Els canals de rec es troben contaminats,  en ells proliferen cucs tremàtods, que en ser ingerits amb l'aigua beguda, produeixen l'esquistosomiasi, malaltia que afecta a milions de persones.

La capa freàtica puja i la salinitat apareix en les terres agrícoles, tot i convertint en ermes, terres abans fèrtils.

Aquest és un cas insòlit, però no l'únic.  L'ecologia podia haver previst  aquests efectes, i efectivament, alguns foren prevists, però ....

Indústries altament contaminants, són desmantellades dels països rics i instal·lades en altres en vies de desenvolupament, que les accepten per poder “progressar i crear  riquesa” a costa de la seua explotació. No hi ha cap altruisme en aquestes empreses: malgrat que les despeses de transport augmenten, la contaminació a casa seua disminueix.

La mà d'obra i algunes de les matèries primeres són tan barates, a més d'avantatges fiscals, que els governs donen perquè s'hi instal·len les empreses, són causa d'una gran disminució en el cost del producte manufacturat. Els beneficis de les multinacionals són enormes. El país és explotat i encara ha de donar les gràcies.

D'altra banda els països empobrits (del tercer món) espremen llurs recursos en benefici dels rics.

Observen algunes xifres: Més del 80% de la riquesa que existeix al món és propietat de les nacions industrialitzades, on viu el 23 % de la població. Aquestes nacions disposen del 94 % de les persones de  la ciència i la tecnologia, la qual venen al països pobres. El deute d'aquests és tan gran que els hi és pràcticament impossible pagar, de vegades, ni els interessos.

No parlem únicament de pobresa econòmica, cal fer-ho també de decrepitud sanitària. L'esperança de vida al Pakistan és de 54 anys i la taxa de mortalitat infantil del 120 %. A Malí, 43 anys i 175 %. Comparem amb Japó, esperança de vida 80 anys, mortalitat infantil inferior al 0,5 %.

No hi ha cap dubte i de manera general, de què el creixement poblacional entre els pobres és un dels factors per a què continuen essent pobres. Desconeixen els mètodes de control de natalitat o no estan al seu abast, o fins i tot, coneixent-los, no els fan servir!

La carència de recursos, fins i tot,  d'accés a la medicina, fa que la mortalitat infantil siga molt gran.  Per tant, necessiten d'una gran quantitat de descendència  per a que uns quants, els supervivents puguen ocupar-se d'ells a la seua vellesa.

Afegim l'efecte de la migració a les grans ciutats, infradotades d'estructures, com clavegueram i aigua potable, saturades d'abocadors incontrolats escombraries, on hi ha gent que hi viu i  se'n alimenta.

Més de 250 milions de persones, la quarta part dels habitants de les grans ciutats del tercer món no tenen aigua potable.

Les barraques han proliferat rodejant les grans ciutats, sense les mínimes condicions higièniques i sanitàries. El cinema i la televisió han posat al nostre abast imatges de ciutats com ara, Calcuta, Hong Kong, etc. A El Caire, a la ciutat dels morts, antic cementeri musulmà amb tombes semblants als nostres panteons, viuen més d'un milió de persones. Els exemples són nombrosos i en podríem continuar enumerant.

La gent aflueix a aquestes grans ciutats amb l'esperança de la indústria creixent, els esforços per desviar totes dues, indústria i persones, cap a ciutats de segon ordre i minvar d'aquesta manera, la densitat de població, no dóna cap resultat, per causa de les deficiències en les comunicacions, que dificulten extremadament el transport dels productes als mercats.

L'any 2.000 el 50% de la població mundial viurà en ciutats. De les 10 ciutats més grans del món, només  Nova York i Tokio  seran de països desenvolupats. Ciutat de Mèxic i Sao Paulo  tindran al voltant dels 25 milions d'habitants.

Si el creixement demogràfic continua a aquest ritme, tant els ecosistemes, com els sistemes socials es veuran sotmesos a sobrecàrregues cada vegada més fortes. La fam, que a hores d'ara afecta de manera més o menys crònica a uns 1.000 milions de persones, s'aguditzarà. Les epidèmies augmentaran. Les tensions socio-polítiques a nivell internacional, seran cada vegada més fortes.

La contaminació atmosfèrica seguirà augmentat, pluja àcida, efecte hivernacle i forat en la capa d'ozó incrementaran dia a dia les seues conseqüències. El sòl agrícola anirà empobrint-se per sobre-explotació, les aigües subterrànies es contaminaran i disminuiran el seu cabal o es salaran cada vegada més. La desforestació i l'erosió desertitzaran grans zones. Els recursos  minerals naturals s'aniran exhaurint i seran de més difícil explotació. Els recursos marins, ja irracionalment explotats es veuran disminuïts.

Amb aquesta panoràmica, és difícil, encara no impossible, de demanar un comportament racional. El moment de la racionalitat, per a nosaltres, ha de ser ara, i pot ser arribe amb retard.

Com resposta i pretenent pal·liar aquesta situació els fonamentalismes religiosos poden radicalitzar-se i les sectes de tot tipus proliferar.

La xenofòbia i el racisme creixeran de manera violenta. La gent cercarà en la màgia, l'ocultisme i l'atzar l'esperança que la Ciència i la Tecnologia els neguen. De tot açò ja n'hi ha indicis prou clars i esgarrifadors.

L'ALTERNATIVA

1. Detindre el creixement  de la població mundial tan ràpida i humanament com siga possible, fins a arribar a una quantitat sostenible a llarg termini amb una qualitat de vida digna.

2. Redistribució dels ja precaris recursos naturals, de forma més equitativa i disminuir les enormes diferències existents ja en l'actualitat.

3. Fer servir tecnologies menys nocives i detenir les agressions al medi ambient, tot consumint menys i reciclant el màxim.

4. Transformar el sistema econòmic excessivament competitiu, anant més enllà d'allò que avui es considera un desenvolupament sostenible.

5. Donar informació suficient per tal de conscienciar la població d'aquesta problemàtica, que els afecta.

L'ONU, en el seu informe sobre el desenvolupament humà del 1.991, parla de:
      - 1.000 milions de persones al món que viuen en la més absoluta misèria,
      - 60 milions d'infants pateixen una greu desnutrició.
      - 1.500 milions de persones no disposen d'atenció mèdica bàsica, prop de mig milió de dones, moren cada any per causes relacionades amb l'embaràs i el part.

Hi ha que informar també de les bosses de pobresa que existeixen als països desenvolupats, amagades per la lluentor dels neons (aproximadament 200 milions de persones), i de l'augment de les taxes d'atur, etc...

6. Raonar i fer raonar sobre missatges com:
a) El nombre d'habitants de la ciutat i el seu increment anual.
b) La superpoblació com a causa del deteriorament dels ecosistemes.
c) L'augment demogràfic dels països empobrits com a causa de la persistència de la pobresa i el subdesenvolupament.
d) La limitació dels recursos naturals i el seu ràpid esgotament.
e) Cal parlar molt del problema per a resoldre'l! I...  ràpid!

Reproduïm tot seguit la "Declaració sobre estabilització demogràfica" que el 1985 signaren més de 40 dirigents mundials, tot representant a més del 50 % dels habitants de la Terra.

"La degradació del medi ambient, la desigualtat econòmica i la possibilitat d'un conflicte han de ser degudes a l'excés de consum i a la superpoblació. De continuar aquest creixement demogràfic sense precedents, les generacions futures no disposaran del necessari en alimentació, habitatge, assistència mèdica, educació, recursos terrestres i oportunitats d'ocupació.

En reconèixer que una ràpida estabilització demogràfica és convenient per a totes les nacions, confiem de tot cor en què les persones que governen el món comparteixquen el nostre interès i s’afegeixen a nosaltres en aquesta important empresa pel benestar i felicitat de tots els pobles.

Les actuals taxes de creixement demogràfic són insostenibles, ja que comprometen la capacitat de molts governs per a proporcionar educació, assistència mèdica i aliments a llurs pobles, i més encara llur capacitat per a elevar els nivells de vida.

Aquesta diferència entre el nombre d'habitants i els recursos resulta més alarmant pel fet de què el creixement demogràfic es concentra en països amb ingressos reduïts, regions ecològicament deteriorades i famílies sumides en la pobresa"

Quelcom més

Disminuir la població significa convèncer la gent de la necessitat de disminuir el nombre de naixements i tot seguit ajudar a aconseguir-ho.

Es evident que la clau del control demogràfic són els mètodes de contracepció. Cal donar informació sobre aquests: preservatius masculins i femenins, píndoles anticonceptives, dispositius intrauterins (DIU), espermicides, vasectomia, lligadura de trompes, etc. Cal legalitzar la píndola del dia següent (RU-486 o qualsevulla altra semblant).

L’avortament és el darrer recurs i depèn de cadascú interpretar-lo. Les polèmiques ètiques al respecte ja són excessives i no aporten elements nous.

Són les dones les que conscient i lliurement deuen prendre les decisions al respecte, tot  lamentant que la desinformació, la ignorància o la imprudència obliguen a prendre decisions difícils i no exemptes de risc. La llibertat de decisió deu prevaler i en aquest aspecte ningú deu erigir-se en jutge o jutgessa de ningú.
Cal retre la capacitat de decisió a la dona!