a) La competitivitat dels productes agraris i llurs mercats. L'agricultor es sent estafat amb la relació
. En molts llocs l'agricultura és abandonada, tot produint-se una migració del medi agrícola a l'industrial.
Article 3 Eduard Josep Rosselló Aparicio. Gener 2007
LA TERRA: El medi rural.
L'ésser humà desenvolupa la major part de la seua activitat vital sobre la terra. Equivocadament ha pretès dominar-la i transformar-la en lloc de viure en una relació de concòrdia amb ella. Fruït d'aquesta necessitat de domini han estat en primer lloc l'agricultura, el naixement i creixement desacordat de les ciutats i la indústria, amb les conseqüents necessitats de transport.
Quan era poca la gent que habitava la Terra, aquestes transformacions podien ser assolides, i els canvis no afectaven de forma substancial l'equilibri i el bon funcionament del planeta. Era la Terra la que imposava les seues lleis.
En l'actualitat és l'ésser humà qui imposa la seua llei, i ho fa de manera tirànica i sobre-explotadora, i la tortura de mil maneres simultàniament i esgota els seus recursos, amb crueltat i sense pràcticament cap possibilitat de recuperació. Examinem aquestes accions turmentadores.
L'AGRICULTURA
Quan l'ésser humà deixa de ser caçador i recol·lector i comença a conrear la terra, ho fa introduint variacions en l'ecosistema. La diversitat d'espècies que vivien sobre el sòl és substituïda per uns pocs, de vegades només un cultiu, del qual cal obtenir el màxim rendiment, s'eliminen els competidors i els paràsits, a més d'aquelles espècies complementaries que mantenien l'equilibri del sòl.
Poc a poc, aquest va empobrint-se i cal subministrar-li nodrients que l'ajuden, incorporant-los en principi a partir de productes naturals, excrements i matèria orgànica animal i vegetal fermentada i descomposta.
L'agricultura artesana, en principi, és suficient per a l'alimentació. Els conreus suporten l'acció de les plagues contra les que es lluita de manera senzilla amb millors o pitjors resultats. Les collites depenen de l’èxit en aquesta lluita, del treball humà i de la climatologia.
La nova agricultura introdueix noves variants per tal d'assegurar una gran collita.
En primer lloc, amb el conreu d'una mateixa espècie en grans superfícies, és possible la introducció de maquinaria especialitzada que estalvie ma d'obra, i és també possible, la utilització de llavors d'alta rendibilitat, i l'ajut de fertilitzants inorgànics naturals o sintètics.
Amb la incorporació d'herbicides i plaguicides s'assegurarà que cap altra espècie, vegetal o animal, competirà pels nodrients o s'aprofitarà del nostre cultiu.
Els fenòmens meteorològics adversos, encara no dominats, tractaran de ser minimitzats amb assegurances, que al menys, reduesquen la pèrdua econòmica, i amb la possibilitat que ens dona la tecnologia, de emmagatzemar el sobrant nostre o d'altres indrets, i l'eficient transport que posa en poques hores els productes a l'abast de la gent consumidora.
Quins són els problemes?
Cada vegada són necessàries més hectàrees de sòl conreable, i a més, de regadiu, per satisfer les necessitats de la creixent població.
La superfertilització no és il·limitada, el sòl pot absorbir només una certa quantitat i l'excés, sobre tot els productes més solubles, estan contaminant els aqüifers, ja prou explotats i disminuïts pels recs massius. Els problemes de contaminació de l'aigua amb concentracions de nitrats que superen de vegades els 350 mg/l., (7 vegades el màxim que recomana l'Organització Mundial de la Salut), als pobles de la comarca de l'Horta, i la salinització dels aqüifers dels pobles costaners de la província d'Alacant, són proves evidents de les afirmacions anteriors.
L'ús d'herbicides i plaguicides, contamina l'atmosfera, els rius i els aqüifers. Les espècies que pretenem eliminar cada vegada es fan més resistents, la qual cosa origina que siga necessari fer servir productes més agressius per al medi ambient.
Una bona alternativa, i econòmicament rendible, seria l'agricultura ecològica, que fa servir mitjans alternatius, tot recuperant tècniques de conreu tradicional, amb rotació de cultius per mantenir la fertilitat del sòl. Una agricultura biològica ha de disminuir radicalment l'ús d'adobs químics, en particular aquells que són solubles i contaminen les aigües, com ara, de nitrats. Ha d'eliminar els plaguicides i fomentar la competència entre espècies, l'anomenada lluita biològica, és a dir el control de les plagues pels seus depredadors naturals.
Uns altres factors a tenir en compte són:
a) La competitivitat dels productes agraris i llurs mercats. L'agricultor es sent estafat amb la relació . En molts llocs l'agricultura és abandonada, tot produint-se una migració del medi agrícola a l'industrial.
b) El creixement de les grans ciutats, com ara, València fa que terres de regadiu de primera qualitat es facen servir per a construir noves edificacions.
A més a més, contínuament es posen en explotació noves terres, i d'altres, les menys competitives, són abandonades. El balanç és favorable a la disminució global de terres conreades, una cinquena part de la població mundial passa fam, la població creix i es duplica cada 30 anys.
Però per si tot açò no fora suficient, fan la seua aparició en escena els transgènics, els organismes genèticament modificats (OMG). Aquests són organismes vius, creats artificialment manipulant els gens d’altres. Les tècniques d’enginyeria genètica consisteixen en aïllar segments de l’ADN (material genètic) d’un ésser viu (virus, bacteri, vegetal, animal fins i tot humà) per introduir-los en el material genètic d’altres. Com ara, la dacsa transgènica que es conrea a l’estat espanyol és portadora de gens d’un bacteri que li permeten produir una substància insecticida.
A les hores d’ara, a escala comercial, es conrea sobre tot dacsa, soja, colza i cotó. Aquestes plantes tenen dos tipus de modificacions genètiques: La propietat insecticida Bt o la tolerància a herbicides.
Plantes Bt.- Són plantes que tenen una versió artificial del gen bacterià Bt (Bacillus Thuringiensis), que fa que a la planta es produeixca la toxina insecticida Bt, moral per alguns tipus d’insectes. Com aquesta toxina es produeix al llarg de tot el seu desenrotllament, les poblacions d’insectes vulnerables a Bt s’exposen a altes concentracions i açò esta generant plagues resistents al Bt.
Plantes tolerants a herbicides.- Són plantes que no moren al ser tractades amb un herbicida determinat. Aquestes plantes sols són tolerants als herbicides de les mateixes empreses que comercialitzen les llavors. Açò fa que desapareguen les males herbes però no els conreus OMG, resultant al llarg del temps major concentració d’herbicides, més contaminació, per contrarestar les resistències que les males herbes van generant, amb la qual cosa poden aparèixer “les súper males herbes”
Alguns dels perills d’aquests conreus pel mediambient i l’agricultura són:
a) l’augment de l’ús de tòxics i aquests cada vegada més forts a l’agricultura.
b) la contaminació genètica, ja que el gen adulterat es transmet també a altres plantes veïnes de la família no modificades.
c) la contaminació del sòl per excés de plaguicides.
d) la pèrdua de biodiversitat.
e) el desenvolupament de resistències en insectes i “males herbes” o els efectes indesitjats en altres organismes.
f) els efectes sobre els ecosistemes són irreversibles i imprevisibles.
g) els riscs sanitaris a llarg i mitjà termini dels OMG presents a la nostra alimentació o en la dels animals dels quals consumim els seus productes no estan suficientment ni correcta avaluats.
A més, els OMG reforcen el control de l’alimentació mundial per banda d’unes poques empreses multinacionals. Monsanto posseeix les biopatents del 90% de les llavors transgèniques i dels pesticides associats. El producte estrella de Monsanto és l’herbicida Roundup, de fet el negoci de Monsanto es basa en la venda de l’herbicida, la de la llavor transgènica és únicament l’instrument per mantenir y augmentar les vendes de l’herbicida.
La realitat és que els transgènics que es comercialitzen, no estan pensats per reduir l’ús de pesticides, ni per solucionar la fam, ni per crear plantes resistents a la salinitat o a la sequera. Estan dissenyades per assegurar la venda de determinats productes agroquímics, per augmentar el control de les corporacions sobre l’agricultura i per concentrar cada vegada més el poder i la producció d’aliments en mans d’unes poques empreses.
Altres multinacionals que comercialitzen OMG són: Syngenta (abans Novartis), Dupont, Bayer Crop Science i Dow.
Sabíeu que:
L’enginyeria genètica pot afectar fonamentalment la seguretat dels aliments de tres maneres:
A la pàgina web de Greenpeace (www.greepeace.org) podeu trobar l’edició en pdf de la darrera versió actualitzada de “la guia verde y roja” (14 de setembre de 2005, en ella trobareu un llistat prou exhaustiu dels aliments que contenen transgènics i els que no.
No obstant, no heu de prendre el que veniu de llegir com una oposició a la investigació o als usos en medicina dels OMG, sempre que es facen en ambients perfectament controlats i sense interacció amb el medi.
Per totes aquestes raons, cal exigir:
La solució a la fam i el desnodriment passa pel desenvolupament de tecnologies sostenibles i justes i fent servir tècniques com l’agricultura i la ramaderia ecològica.
A l’Unió Europea, el consum de productes procedents de l’agricultura ecològica augmenta un 25% cada any i a ella està prohibida la utilització de OMG i es desenvolupa en detriment del mediambient. Es basa en una gestió sana dels recursos locals. Si els aliments ecològics són a les hores d’ara més cars és per que hi ha despeses ocultes en els productes de l’agricultura industrial i que no es tenen en compte, com ara, la contaminació de l’aire i l’aigua, l’erosió del sòl. Com exemple aclaridor, la crisi de les “vaques boges” ha costat als contribuents britànics més de 5.000 milions d’euros, així com 37.000 llocs de treball.
LA DESFORESTACIÓ
És la pèrdua de biomassa vegetal de selves i boscos.
Examinem primer la pèrdua de masses forestals selvàtiques. El fet és que es perden anualment 160.000 Km2 de selva verge, fonamentalment a l'Amazònia, un 33% aproximadament de la superfície de l'estat espanyol.
Quines són les causes?
a) La crema per obtenir nous camps de conreu. El sòl en principi és molt fèrtil, però aquesta fertilitat és poc duradora i als pocs anys esdevé inútil per a l'agricultura. La selva es regenera molt lentament, i a més a més, la diversitat d'espècies i l'estructura del sòl es veu afectada molt negativament.
b) La construcció d'autopistes, camps d'aterratge i altres vies de comunicació.
c) La super-explotació, amb la consegüent tala massiva d'espècies d'arbres tropicals, que han necessitat molts anys per a créixer i la fusta dels quals es dedica fonamentalment a la indústria de fabricació d'utensilis, com a combustible o per a la fabricació de paper.
El paper és un producte, el consum del qual marca l'índex de desenvolupament econòmic d'un país. A l'estat espanyol, la seua utilització ha passat des de 76 Kg/any el 1985 a 117,5 Kg/any enguany, per habitant, el que suposa un total de cinc milions de tones/any.
La fabricació d'una tona de paper gasta 2.300 kW i 15.000 litres d'aigua. Una tona de pasta química necessita de 5 m3 de fusta. D'aquestes xifres és desprèn la necessitat de reciclar el paper, malgrat que continuarà essent necessària pasta nova (cel·lulosa) per a substituir les fibres ja desgastades, però amb un gran estalvi en el consum d'aigua (8.000 litres/tona).
Figura 9
El blanquejat del paper aconseguit a base de clor pot ser substituït fent servir compostos oxigenats, com ara, l'aigua oxigenada (peròxid d'hidrogen, H2O2) o l'ozó (O3) menys nocius per al medi ambient. Una alternativa per a eliminar el consum de fusta en la manufactura del paper, podria ser el conreu de plantes amb alt contingut en cel·lulosa, com ara el papir, i gastar la cel·lulosa així obtinguda per a fabricar paper.
Quins són els efectes de la desforestació?
a) Un augment de la producció de CO2, gas responsable de l'efecte hivernacle, quan la fusta es gasta com a combustible.
b) Una disminució de la pluviositat, i quan aquesta es produeix, una disminució de la retenció d'aigua pel sòl i una major erosió d'aquest, amb la conseqüència de la seua posterior desertització.
Com es forma el sòl?
El sòl és un medi complex configurat per una atmosfera interna, un contingut en aigua molt especial, uns organismes vius, vegetals i animals i un conjunt de sals minerals.
La roca mare es sotmesa a:
a) La meteorització, disgregació causada pels factors climàtics, que genera sals minerals
b) L'acció d'animals i plantes que li aporten matèria orgànica i, tot arrelant-se les segones en els productes disgregats. Aquesta mescla, que va creixent en gruix i que pot mantenir cada vegada major diversitat d'espècies, s'estructura en estrats que reben el nom d'horitzons. El conjunt d'horitzons forma el perfil del sòl.
L'horitzó superior és pràcticament matèria vegetal en descomposició. A mesura que penetrem, aquesta va disminuint, així com la textura dels materials va fent-se més compacta.
Les plantes són les protectores del sòl que és qui els proporciona nodrients. Les fulles protegeixen de la insolació directa que resseca i desertitza, i esmorteixen el poder erosiu de la pluja. Les arrels disminueixen el poder arrossegador de les escorrenties fixant les partícules de sals minerals.
Sobre el sòl van desenrotllant-se les plantes també de manera estratificada i configurant el bosc, ecosistema d'una gran importància.
El bosc, a més de poder ser racionalment explotat per a l'obtenció de fusta i dels seus derivats, realitza les següents funcions, no menys importants:
a) Actua com a regulador del clima, tot dulcificant-ho,.
b) Protegeix el sòl com hem explicat abans.
c) Disminueix l'erosió i la sequera eòlica (causada pel vent).
d) Emmagatzema grans quantitats d'aigua, procedent de la pluja, en el subsòl que impedeix l'arrossegament de la matèria disgregada que el forma.
e) Ajuda a combatre la contaminació de l'aire i de l'aigua.
f) Mitjançant la fotosíntesi aporta oxigen a l'atmosfera i disminueix el seu contingut en diòxid de carboni.
Per totes aquestes raons, cal preservar els boscos! I en actuar localment, cal preservar els boscos mediterranis.
Quina és l'estructura del bosc mediterrani al País Valencià?
Climàticament es caracteritza per hiverns suaus i moderadament plujosos i estius molt càlids i secs. Són boscs formats per espècies diferents, com ara: les alzines, oliveres, arboços, ginebres, xiprers i alguns tipus de pins.
Malgrat que els incendis els hagen reduït a la mínima expressió, encara poden trobar uns pocs llocs on es mantenen les espècies frondoses de quercus quasi verges, com ara, a la "Font Roja" a Alacant, la qual també va patir el segle passat un gran incendi i hi ha àrees molt perjudicades.
La posterior política de reforestació amb pins únicament o espècies foranies, com ara l'eucaliptus, menys resistents que les autòctones al foc, bastant freqüent, ha augmentat el risc. La desertització està en marxa!
La Mediterrània és un paisatge fràgil, de condicions climàtiques estrictes, estius secs i pluges violentes a la tardor, especialment sensible a pertorbacions. L'orografia, és jove i abrupta.
La desertització comporta una sèrie de factors que cal preservar per a evitar-la, com són:
1.- El balanç hídric.
2.- El deteriorament del sòl per pèrdua de matèria.
3.- Les escorrenties superficials.
4.- L'erosió hídrica i eòlica.
5.- La salinització del sòl.
6.- La pèrdua de població per la manca de recursos del territori per mantenir-la.
El discurs d'aquests factors és evident i és troba repartit al llarg del llibre. Deixem la síntesi per a cadascú de vosaltres.
La degradació del bosc i els incendis forestals
El primer causant de la degradació dels boscos ha estat, com ja hem indicat abans, l'agricultura, que ha guanyat l'espai per a conreus a la seua costa i en segle i mig ha triplicat llargament la superfície.
A partir de l'any 1950, començà un procés de desagrarització del País Valencià, a compte de la industrialització incipient.
L'abandonament de terres no dugué aparellat un procés de reforestació, ans al contrari significà d'una banda pèrdua de sòl fèrtil per erosió i d'altra el creixement en eixe espai d'espècies arbustives altament inflamables. Els espais conreats a les valls eren un tallafocs natural entre les vessants oposades de muntanyes boscoses. L’argelaga i la coscolla desenvolupades ara en ell, en estar abandonats, fa l'efecte contrari, tot facilitant la transmissió del foc.
El segon factor ha estat la ramaderia. De sempre els ramaders han produït cremes controlades per a evitar l'excés de vegetació arbustiva llenyosa.
A més a més, el ramat té una especial predilecció pels brots tendres dels arbres accessibles. Contràriament, les plantes tòxiques i punxants, més difícils de menjar, han proliferat més. Aquestes són també les més inflamables.
Les cremes controlades, són també un bon mètode per a combatre els incendis i fins i tot proporciona nodrients al sòl. Però cal definir i planificar els efectes que es volen obtenir de la crema, l'àrea i les espècies a cremar, la direcció i la velocitat del vent i la tècnica de crema a fer servir.
Vegem uns exemples.
La crema progressiva s'aplica a combustibles acumulats en espais oberts i procedents de les deixalles de les explotacions forestals.
La crema en retrocés s'aplica en contra de la direcció del vent, o baixant la costera, per a què el foc es propague lentament.
La crema frontal a favor del vent es fa servir quan no es vol una crema profunda.
La crema per punts consisteix en botar foc en diferents punts simultàniament o progressiva que han de ser fàcilment controlables.
Tota crema controlada, deu comptar amb l'assistència i supervisió tècniques i els mitjans d'extinció escaients.
Un tercer factor, també concernent al descens de la població rural, ha estat l’escassa neteja de mont baix i de les llenyes seques, abans gastades com a combustible casolà o en les antigues fleques.
Un quart factor ha estat la tala d'arbres indiscriminada.
Un quint, l'edificació de segones residències en zones boscoses, i les més que freqüents imprudències de la gent que les sovinteja.
Un sisè factor, inherent a la Natura i al clima, la combustibilitat de les espècies i la sequera endèmica a l'estiu, les turmentes seques, causa de molts focs. Aquest factor s'agreuja per "l'efecte lupa" dels vidres d'ampolles trencades i abandonades.
Les plagues, com ara, la de processonària, afebleixen i ressequen les coníferes, i les fan encara més sensibles al foc. Un darrer factor, la intencionalitat per raons inconfessables: possibilitat de construir urbanitzacions, o fer negoci amb la fusta cremada.
Vegem uns números
Al 30 d’octubre (abans d’acabar l’any 2005) el ministeri de medi ambient va fer públiques les dades dels incendis ocorreguts al llarg de 2005.
Conats |
16.852 |
Augment de la mitjana entre 1995 – 2004 en |
8.140 |
Incendis |
8.930 |
1.469 |
|
Grans incendis |
39 |
16 |
Conat.- focs que cremen menys d’una hectàrea.
Incendi.- focs que cremen una o més hectàrees.
Grans incendis.- focs que cremen més de cinc-centes hectàrees.
De 1 de gener a 30 d’octubre s’ha pres foc un total de 172.320 hectàrees de vegetació de fusta i més de 5.013 hectàrees de herbes dedicades a la pastura.
Un dels incendis més tràgics del present any ha estat el de Guadalajara el 16 de juliol que s’originà a partir d’unes brases mal apagades. En ell moriren 11 treballadors que participaven en la seua extinció i es cremaren a prop de 13.000 hectàrees.
El parc natural del Montgó ha patit entre 1989 i 1993, 22 incendis. Enguany ja son 9, el més important dels quals ha cremat 800 Ha., 300 d'elles d'arbres. El total d'hectàrees cremades al País Valencià supera les 100.000.
La capacitat de regeneració, espontània o artificial, és menor que l'augment de la superfície afectada pel foc. Si una plantació jove de pins es crema abans d'arribar a produir llavors viables (15 - 20 anys), els esforços de repoblament són pràcticament inútils.
La conseqüència és un sòl degradat, un augment de l'erosió, major risc de riuades i inundacions, i finalment la desertització.
Repoblar una hectàrea de terreny, té un cost de 500.000 pessetes. El cost de les més de 300.000 cremades, 150.000 milions, i el temps per a recuperar-se, al voltant dels 35 anys.
Com es combat un incendi forestal?
Un incendi forestal es combat amb tres serveis: prevenció, extinció i regeneració.
La prevenció és necessària, i per això cal:
a) Reforestar amb espècies menys inflamables. El monocultiu del pi ha d'acabar-se. El pi bord (Pinus halepensis) ha estat excessivament utilitzat. Aquesta i d'altres espècies de pins, han passat en els darrers 120 anys del 45 al 90 % de la població d'arbres al País Valencià.
b) Potenciar les campanyes educatives i d'informació sobre els perills de la desertització, conseqüència dels incendis i de la posterior erosió del sòl.
c) Informar de la necessitat del bosc, explicant clarament les causes dels incendis, la legislació de protecció.
d) Implicar la gent en una utilització del bosc que no el deteriore.
e) Crear infrastructures bàsiques, com ara, serveis de vigilància i detecció d'incendis, serveis de neteja i guarderia, manteniment de dreceres.
f) Creació de brigades qualificades per a la lluita contra el foc
Per a poder extingir aviat un incendi, cal comptar amb una bona xarxa de comunicacions, personal suficient i qualificat i els mitjans materials escaients. Cal doncs, de forma prioritària i urgent una política de creació o millora de les estructures i mitjans actuals i una dotació econòmica suficient.
Cal eficàcia, actuar ràpid i bé, o pel contrari no hi haurà res a protegir, ni cap incendi a apagar per manca de combustible.
Cal reforestar el més aviat possible, per a evitar la destrucció del sòl, més difícil de recuperar que la biomassa vegetal.
Existeix un projecte d’investigació per a la reforestació de superfícies cremades, finançat per la Conselleria de Medi ambient, i amb participació del Centre d'Estudis Ambientals Mediterranis (CEAM), de l'Institut Universitari de l'Aigua de la Universitat d'Alacant i els Serveis Forestals, amb els següents objectius:
1.- Afavorir la protecció del sòl i la conservació de l'aigua com a recursos limitats i principals que són.
2.- Interrompre el procés de degradació en les àrees de menor cobertura vegetal, afavorint el desenrotllament de vegetació arbustiva i arbòria.
3.- Augmentar la resilència (capacitat de recuperació al foc), repoblant amb alzines, les quals presenten una baixa inflamabilitat i una gran resilència. Al País Valencià, aquest tipus de bosc representava unes 1.500 Ha. fa 130 anys, ara és inexistent.
Els resultats encara estan per veure.
La desertització no és una amenaça, és una realitat que cal pal·liar i fer retrocedir, cal per tant, una llei de protecció i regeneració del patrimoni forestal del País Valencià.
Com es regenera un bosc?
Cal triar acuradament les espècies, cal preparar el sòl i cal, en darrer lloc, la plantació.
L'elecció de les espècies deu fer-se, tenint en compte la diversitat, la resistència i la competència escassa entre elles. Les llavors deuen de provenir d'espècies autòctones per a no patir problemes d'adaptació. La sembra podrà ser de llavor o de plançons criats en vivers especialitzats, reintroduint les espècies a mesura que les condicions del sòl, les facen més viables.
Cal preparar el sòl per a la implantació de les noves plantes i reintroduir la diversitat faunística escaient.
LES ZONES HUMIDES
Des de l'Ebre (Tarragona) al Mar Menor (Múrcia), existia tot un seguit de marjals, on nidificaven les aus migratòries i una gran diversitat de flora i fauna hi habitava.
La contaminació dels ullals, l'abocament de residus i la dessecació per a fer nous conreus les ha reduït a la mínima expressió, quan no les ha fetes desaparèixer o convertit en un femer, i els seus ecosistemes estan clarament danyats. Espècies endèmiques com ara: el Samaruc (València Hispànica), el Fartet (Aphanius Iberus) o la tortuga europea (Emys Orbicularis), es troben extingides o en vies d'extinció.
L'establiment de parcs naturals amb no poca oposició per interessos econòmics, no ha aconseguit de recuperar-les. La marjal de Puçol - Albuixec està totalment dessecada, i la pressió constructora en altres indrets, encara no ha donat la batalla per perduda..
ELS RECURSOS MINERALS
Pocs són els recursos miners del País Valencià, però a escala mundial, al igual que els combustibles fòssils, els estan exhaurint. Les reserves dels més abundants no van més enllà dels 200 anys.